Contributions to https://11grup.wikispaces.com/ are licensed under a Creative Commons Attribution Share-Alike 3.0 License. 
Portions not contributed by visitors are Copyright 2018 Tangient LLC
TES: The largest network of teachers in the world
Portions not contributed by visitors are Copyright 2018 Tangient LLC
TES: The largest network of teachers in the world
Loading...
1. INTRODUCCIÓ
En les últimes dècades, Espanya i Europa s'han convertit en destinació d'immigració de milions d'estrangers que mostren una àmplia varietat cultural i lingüística. Segons dades de Eurostat del 2008, Espanya és el segon país europeu amb més estrangers (5,3 milions) i el primer en percentatge d'estrangers sobre la població total (11,6%). Per altra banda, Espanya, Itàlia i Regne Unit han rebut el 75% de la immigració europea d'aquest segle, i Espanya és actualment el país receptor d’un de cada tres immigrants. Aquest creixement en la taxa d'immigració converteix la integració dels nouvinguts en un dels principals reptes per a polítics i ciutadans.
Potser el context on millor es reflecteix el nou fenomen de la multiculturalitat és l'escola, i en l’actualitat podem trobar centres educatius on reben classes alumnes de fins a trenta nacionalitats diferents. Així, l'escola sorgeix com un entorn privilegiat per a l'acostament entre cultures i l'enriquiment que suposa per a l'alumnat. Referent a això, és clau trobar una oportunitat de creixement en la diferència i una «riquesa extraordinària» en la interculturalitat, ja que permet compartir altres formes de vida i altres valors. D'aquesta manera es pretén mostrar la multiculturalitat i la diversitat en general a les aules com un fet enriquidor per a l'educació de l'alumnat, entesa com un procés integral que inclou no tan sols l'adquisició de coneixements, sinó també la capacitat de viure i conviure en societat, sent com és la nostra societat actual considerablement fluctuant i diversa.
Tot i això, per a aprofitar realment les potencialitats de la diversitat cultural a les aules és necessari anticipar-se a les necessitats i reptes que comporta. Professorat i comunitat escolar en general han manifestat un interès creixent pel fenomen de la diversitat cultural a l'escola i demanen noves estratègies per a afrontar la nova realitat de les aules. Si bé les administracions estatals i autonòmiques mostren una gran sensibilitat pel que fa a la multiculturalitat als centres educatius, encara fan falta eines concretes que contribueixin a gestionar dia a dia els centres educatius.
2. Respostes del sistema educatiu a Catalunya davant l’arribada d’alumnes immigrants:
Al 1983, per primera vegada a l’Estat espanyol, es planteja a través del Reial Decret de 27 d’abril de 1983 (BOE de l’11 de maig) l’atenció pedagògica específica preferent a tot aquell alumnat que ho requereixi per motius socials, culturals o econòmics. Aquest és el punt de partida de les següents legislacions que han fet referència a l’atenció de l’alumnat nouvingut. Tot i així, davant els nous reptes que planteja l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu català, no és fins al 2004, que es crea, mitjançant el decret 282/2004, dins del Departament d’Educació, la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social, amb la voluntat de garantir la igualtat d’oportunitats per accedir a una educació de qualitat, de respectar la diversitat cultural i de consolidar la llengua catalana com a eix d’un projecte educatiu plurilingüe fonamentat en els valors de la convivència, l’equitat i la inclusió escolar i social de tot l’alumnat. Una de les aportacions d’aquest Pla és que l’educació intercultural no s’ha de plantejar com una qüestió que només afecta aquells centres amb alumnat amb risc de marginació sociocultural, sinó que ha d’esdevenir un element fonamental del currículum de tot l’alumnat, ja que posa de manifest la necessitat de treballar per construir un model de societat obert i democràtic, respectuós amb els drets de les minories. D’acord amb això, l’objectiu general és el de potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe.
Aquestes primeres legislacions referents a la matèria, han donat lloc a indicacions explícites en les "Instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents" emeses per la pròpia Generalitat cada inici de curs.
Actualment ,i ja des de fa alguns anys, els centres escolars ja preveuen una estratègia d'acollida que apliquen a l'inici de curs als primers cursos d'ESO, i de manera sistemàtica amb els alumnes nouvinguts. La normativa reconeix, tal com s’ha procurat explicitar amb anterioritat, la necessitat de certs alumnes de rebre una atenció especial.
2.1 Pactes, plans, normatives, etc.
En els últims anys, s’ha vist augmentada considerablement l’arribada d’alumnat nouvingut als centres educatius. Això ha comportat que la generalitat de Catalunya prengués mesures al respecte i elaborés diferents materials de suport i guies destinats al centres educatius per tal de donar resposta a aquesta necessitat latent:
“L’arribada d’alumnat nouvingut als nostres centres suposa un repte important per a tota la comunitat educativa. Per donar-hi resposta, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva incorporació a un context social i cultural nou.”
Les mesures que es proposen han d’estar emmarcades dins de Pla d’acollida i integració dels centres educatius i han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin i facilitin el procés d’integració de l’alumnat. Aquest pla d’acollida hauria de tenir, entre d’altres, els següents objectius:
Una de les mesures que es proposen és l’aula d’acollida: “ entesa com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat. Aquesta estructura organitzativa facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària”.
http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou
Tal i com s’ha esmentat anteriorment en la xarxa telemàtica Educativa de Catalunya es proporcionen multitud de recursos pels centres educatius en relació al procés d’acollida, a l’adaptació curricular, a les diferents matèries, etc.
Alhora la Generalitat ha publicat guies per contribuir a la millora de la gestió dels centres educatius:
Aquesta publicació exposa la normativa que cal seguir i criteris per a la seva aplicació. Aborda les festes religioses en els centres, el vestuari i l’ús de símbols, l’alimentació als menjadors escolars i les matèries del currículum escolar. L’objectiu d’aquesta guia és oferir orientació i suport a totes les persones que gestionen la diversitat religiosa i les pràctiques concretes que se’n deriven en l’àmbit de l’educació.
http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.63e92cc14170819e8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=5a193ecfb2ffd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5a193ecfb2ffd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
2.2. El tractament de la diversitat en la legislació educativa a Catalunya.
Abans d’aprofundir en la llei educativa actual farem un breu repàs a les diferents polítiques educatives que han anat sorgint al llarg del temps per arribar a la d’ara.
LA LLEI MOYANO D’ENSENYAMENT PRIMARI ( 1857 )
Claudio Moyano Samaniego (1809-1890) va ser el ministre que va publicar a l’any 1857, la primera llei d’instrucció pública que va ser vigent fins a la Segona República. Com a novetat important establia l’obligatorietat d’ensenyament primari.
www.xtec.es/~jrovira6/isabel21/moyano.htm
LLEI GENERAL D'EDUCACIÓ (1970)
Aquesta llei va establir l’ensenyament obligatori fins als 14 anys amb l’ EGB. Després d’aquesta primera fase de vuit cursos l’alumne accedia al BUP o a FP. Amb aquesta llei es va reformar el sistema educatiu des de la primària fins a la universitat.
No es té en compte la diversitat.
CONSTITUCIÓ 1978
Després de la mort de Franco, comença un període de transició fruit del qual neix la Constitució del 1978. En l’article 27 s’estableixen els principis bàsics que presideix tota legislació en matèria educativa, i que totes les lleis posteriors intentaran concretar.
En aquest període apareix un tipus d’ Escola Pública, comuna per a tots, ideològicament pluralista, aconfessional, gratuïta, que conviu paral·lelament amb una Escola Privada, confessional i sense ser gratuïta.
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 1979
Fou la base legal per recuperar les institucions d’autogovern catalanes.
LLEI ORGÀNICA D’ESTATUTS DE CENTRES ESCOLARS ( LOECE 1980 )
En aquesta Llei, el dret dels pares a escollir el tipus d’educació per als seus fills així com la llibertat de l’ensenyament queden condicionats a la Llei de Finançació General de l’ Educació.
LLEI ORGÀNICA DEL DRET A L’EDUCACIÓ ( LODE 1985 )
Cinc anys després va sorgir la necessitat d’una nova llei que desenvolupés i garantís el pluralisme educatiu i l’equitat. Contempla per primera vegada la figura del Consell Escolar que permet a professors, alumnes, pares i PAS a participar en la gestió dels centres públics.
LLEI D’ORGANITZACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU ( LOGSE 1990 )
S’allarga l’escolaritat obligatòria i gratuïta fins als 16 anys, baixa la ràtio de 40 a 25 alumnes per classe i apareix l’especialització dels professors. Comença a aparèixer el concepte de necessitats educatives especials i l’atenció a la diversitat.`Algunes de les mesures d'atenció a la diversitat van ser: - adaptacions metodològiques i de materials,-desdoblaments de matèria en dos grups durant una sessió,- activitats de reforç dins i fora de l'aula,- agrupaments flexibles en les instrumentals,- possibilitat de romandre un any més en el cilce,- introducció d'un segon professor a l'aula,- adaptacions curriculars individualitzades...
LLEI DE PARTICIPACIÓ, AVALUACIÓ I GOVERN DELS CENTRES DOCENTS ( LOPEG 1995 )
Aquesta llei tracta el tema de les activitats extraescolars, l’autonomia de gestió dels centres docents, les inspeccions per les Administracions Educatives i els Òrgans de Govern dels Centres Docents Públics.Aprofundeix en punts de la LODE (1985) en la seva concepció participativa, i completa l’organització i funcions dels òrgans de govern dels centres finançats amb fons públics per ajustar-los a lo establert a la LOGSE (1990).
LLEI ORGÀNICA DE LES QUALIFICACIONS I DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL ( LOCFP 2002 )
Pretén amotllar la Formació Professional a les noves exigències del sistema productiu i fomentar la formació i la readaptació professional.
LLEI ORGÀNICA DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ ( LOCE 2002 )
Aquesta llei té com a objectiu reduir el fracàs escolar, elevar el nivell educatiu i estimular l’esforç, a través de majors exigències acadèmiques. S’incorpora l’ atenció als alumnes amb necessitats educatives especifiques.
LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ ( LOE 2006 )
Es fa molta incidència en l’atenció a la diversitat.
Equitat en l’educació: es tenen en compte els alumnes amb necessitats educatives especials; els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals i els alumnes d’incorporació tardana.
LLEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA (LEC 2009)
Aquesta llei té l’objectiu de donar resposta a les necessitats de formació humana i instrumental de la societat catalana.
Idees bàsiques:
1- La LEC desenvolupa al màxim les competències de l’ Estatut en matèria educativa i compleix el mandat del Pacte Nacional per a l’ Educació.
2- Defineix el Servei d’ Educació de Catalunya tenint en compte els criteris d’ equitat, suficiència, excel·lència i corresponsabilitat.
3- Aposta per l’autonomia dels centres, reforça el paper de la direcció dels centres públics i crea l’ Agència d’ Avaluació de Catalunya.
4- Dóna la possibilitat de crear els cossos docents propis de Catalunya mitjançant proves d’oposició catalanes amb procediments d’accés específics.
5- Aprofundeix els mecanismes de corresponsabilització amb les administracions locals i preveu unitats de planificació, com ara la zona educativa.
6- Els centres formularan la carta de compromís educatiu on s’expressi el marc de convivència que han d’assumir les famílies de l’alumnat.
7- La Llei permet blindar el model lingüístic català i aposta decididament pel trilingüisme.
8- La memòria econòmica de la Llei preveu que, un cop desplegada del tot, en un termini màxim de 8 anys, els pressupostos destinats a educació s’incrementin en 1.500 milions d’euros respecte als d’ara.
9- En 8 anys la inversió en educació haurà de ser equivalent al 6% del PIB.
Del PREÀMBUL d’aquesta llei destacarem els punts que facin referència al tractament de la diversitat:
La Generalitat de Catalunya ha assumit al llarg de la seva història aquesta responsabilitat: des dels primers traspassos rebuts l'any 1981 s'han elaborat lleis específiques en l'àmbit educatiu, com ara la Llei 14/1983, reguladora del procés d'integració a la xarxa de centres docents públics de diverses escoles privades; la Llei 8/1983, de centres docents experimentals; la Llei 25/1985, dels consells escolars; la Llei 4/1988, reguladora de l'autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Generalitat de Catalunya; la Llei 3/1991, de formació d'adults, i la Llei 5/2004, de creació de llars d'infants de qualitat.
Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps. Les expectatives per al futur immediat no són les mateixes que les plantejades quan es va reiniciar el camí de la democràcia i de l'autogovern. Si fa trenta anys calia superar grans dèficits i bastir i renovar una oferta educativa normalitzada, avui, amb aquell objectiu aconseguit, s'apunta a fites noves i exigents, centrades en la qualitat educativa i en la superació de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu. La societat reclama fer possibles al mateix temps els objectius d'equitat i d'excel·lència de la nostra educació, que són garantia de progrés personal. Les raons d'aquesta exigència renovada les trobem en els àmbits educatiu, social, econòmic i cultural.
Les raons socials es basen en l'obligació de compensar les possibles desigualtats d'origen social a l'interior del sistema educatiu i d'abordar amb garanties d'èxit la integració escolar de tots els alumnes.
Les raons culturals i cíviques són impulsades per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna, en la qual la llengua catalana esdevingui un factor bàsic d'integració social.
Així, la Llei d'educació desenvolupa també el règim lingüístic derivat de l'Estatut, que en l'article 143.1 estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia; per tant, pot determinar el règim lingüístic del sistema educatiu amb la finalitat de garantir la normalització lingüística del català. Així, d'acord amb l'article 35.2 de l'Estatut, que regula el sistema educatiu a Catalunya, garanteix a tota la població escolar, sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, el compliment del deure i l'exercici del dret de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà.
Per a assolir aquest objectiu, la Llei dota d'autonomia els centres educatius. Aquesta mesura, entre d'altres que es puguin adoptar, té el propòsit de flexibilitzar el sistema i possibilitar la creació de xarxes d'escoles unides per projectes comuns i compromeses en la millora sistemàtica de l'educació. Implica també l'acceptació de la diversitat de centres i el rebuig de la uniformitat com a valor del sistema educatiu.
Els canvis accelerats de la societat actual, els contextos d'una diversitat i una complexitat més grans, la necessitat de respondre ràpidament a les noves demandes que s'expliciten i els nous requeriments socials reclamen una escola que doni respostes singulars i flexibles, amb uns professionals que actuïn autònomament, en equip, en el marc d'una escola plenament arrelada a la comunitat. Tot aquest nou plantejament requereix, tal com recull la Llei, l'adequació de l'activitat educativa per a atendre la diversitat de l'alumnat i l'assoliment d'una igualtat d'oportunitats més gran.
Els elements que caracteritzen el sistema educatiu català necessiten, per tant, una profunda reforma estructural que permeti al dit sistema assumir un paper de lideratge actiu per a donar resposta a les demandes de la societat actual. En aquest sentit, la Llei proporciona també un marc on puguin aparèixer solucions diverses als requeriments plurals plantejats per la demanda educativa.
2.3. Canvis que han suposat pel sistema educatiu l’arribada d’alumnes estrangers.
Com assenyala Carlos López Cortines, secretari general de la Federació d'Ensenyament d'UGT, amb l'arribada de la immigració es va produir un replantejament del nostre sistema educatiu i va sorgir un nou interès per renovar metodologies, més d’acord amb aquesta realitat. Fa tot just deu anys que es van portar a terme les primeres mesures per a la integració de l'alumnat immigrant, sovint voluntaristes i improvisades. L'enfocament actual, però, pretén abandonar aquestes mesures específiques «dirigides a un col·lectiu concret, i basades en la teoria del dèficit, sense tenir en compte les individualitats» i anar més enllà, plantejant la diversitat com una potencialitat i defensant la capacitat de l'escola com a agent de canvi, no solament de l'alumnat, sinó de la societat en la qual es troba inserida.
Recentment han sorgit diferents propostes de professors i investigadors per al millorament de l'educació a les escoles espanyoles partint d'una perspectiva multicultural. Una possible intervenció davant l'heterogeneïtat cultural en els centres educatius passa per fomentar l'autonomia de la comunitat educativa del centre. D'aquesta manera, Antonio Bolívar, catedràtic de didàctica i organització escolar, proposa ampliar les formes de participació del professorat, personal del centre, alumnat, famílies i comunitat en la gestió dels centres. Més autogestió per part de la comunitat educativa i la seva participació no tan sols dintre els límits estrictament curriculars de les assignatures, permetria promoure el desenvolupament de projectes educatius singulars, construïts amb la participació de la comunitat escolar i, per tant, contextualitzats i adaptats a les demandes de l'entorn, com ara projectes que serveixin per a la gestió de la diversitat en l'alumnat.
En altre ordre de coses, autors com Fernando Trujillo, de la Universitat de Granada, assenyalen la rellevància de fomentar la inclusió d'un projecte lingüístic de centre dintre el Projecte Educatiu de Centre (PEC). Trujillo assenyala que la sola competència en comunicació lingüística explica per si mateixa bona part dels resultats escolars dels estudiants, i la incidència de destreses com la lectura o la comprensió oral determinen el grau d'èxit dels escolars, cosa que situa la creació d'un projecte lingüístic com una necessitat clau per a la millora del rendiment en centres amb alumnat multilingüe. Amb aquest objectiu, proposa afavorir la trobada de professorat d'un mateix centre i de centres diferents per a l'elaboració del Projecte Lingüístic de Centre i la difusió d'experiències i bones pràctiques, així com la creació de vies de participació de les famílies i de convocatòries específiques per a la investigació i el disseny de propostes curriculars i de materials educatius vinculats al Projecte Lingüístic de Centre.
Així mateix, altres propostes relacionades amb la gestió de la diversitat cultural a les escoles plantegen l'ús de les TIC com a eina per a tancar la bretxa comunicativa, el foment d'una acció solidària de suport educatiu a poblacions en desavantatge social i cultural, o l'avaluació de l'actuació dels centres educatius i el professorat amb relació a la inclusivitat i la interculturalitat.
L’arribada d’alumnat estranger, a part de suposar un valor enriquidor per a la convivència, ha suposat un seguit de canvis en el sistema educatiu com ara:
- Contemplar en els projectes educatius de centre el principi d’una educació intercultural dins del desenvolupament de les programacions curriculars, realitzades dins del marc del Pla d’Atenció a la Diversitat (com contemplen algunes Comunitats).- Posada en marxa, a gairebé totes les Comunitats, de programes d’educació compensatòria o bé de Plans o Programes Globals d’educació intercultural elaborats per les Administracions educatives. D’altres Comunitats consideren que el fenomen intercultural ha d’abordar-se tant des de l’àmbit educatiu com des de l’àmbit sòcio-comunitari.
- Desenvolupament per part dels centres escolars de Programes d’Acollida , en alguns casos integrats al Pla d’Atenció a la Diversitat i en la majoria d’ells com a programes d’acollida adreçats especialment a l’alumnat immigrant. A més, alguns d’aquests programes dediquen aules escolars a l’ acollida sociolingüística de l’alumnat immigrant.
De fet, la majoria de les Comunitats Autònomes estan dotades amb professionals destinats específicament a facilitar l’acollida de l’alumnat immigrant.
- La majoria de Comunitats Autònomes han patit modificacions en l’organització dels centres escolars i adaptacions més o menys significatives dels currículums escolars per tal de poder dur a terme alguns programes, especialment destinats a l’atenció educativa a l’alumnat immigrant.
Algunes Comunitats però, a part de les adaptacions curriculars , l’adaptació de les programacions didàctiques, l’establiment de grups en els que s’imparteixen currículums adaptats o l’ensenyament d’aprenentatges bàsics, han posat en marxa d’altres mesures com són els Tallers interculturals , l’organització d’ activitats extraescolars , o bé comptar amb centres escolars d’atenció educativa preferent o singular adreçats específicament a l’alumnat immigrant.
Tot això implica necessàriament comptar amb recursos humans i materials extraordinaris .
- Donat que el coneixement de la llengua resulta imprescindible per a realitzar l’aprenentatge de les pautes de comportament pròpies del centre educatiu i del currículo la major part de les Comunitats Autònomes compten amb un període d’adaptació a la institució escolar, centrat tant en l’aprenentatge de la llengua com en el coneixement de les pautes de conducta pròpies del centre educatiu.
Essent prioritari l’ensenyament de l’idioma espanyol i, en alguns casos, el de la Comunitat Autònoma s’ha establert, en algunes Comunitats, un Pla Autonòmic d’Atenció Lingüística i Cultural a l’alumnat immigrant si bé, a pràcticament totes hi ha Aules d’acollida de competència lingüística o Aules de recolzament lingüístic com a mesures específiques per a l’atenció lingüística i cultural a l’alumnat immigrant. A més, algunes Comunitats tenen establerts programes per a l’aprenentatge i desenvolupament de la llengua i cultura maternes.
- Les Administracions Educatives han hagut de posar en marxa mesures adreçades a l’atenció i el recolzament a les famílies d’aquest tipus d’alumnat.
Entre d’altres s’assenyalen mesures per a l’acollida o accés al sistema educatiu , per a la integració de les famílies de l’alumnat immigrant en els centres escolars , posada en marxa de serveis d’intèrprets o de mediadors culturals per a facilitar l’atenció a les famílies de l’alumnat immigrant.
D’altra banda, Catalunya té acords entre el Departament d’Educació i diferents entitats o associacions d’immigrants que afavoreixen la integració d’aquest col·lectiu en els àmbits escolar i social, i la Comunitat Valenciana compta amb una oficina destinada a l’acollida i atenció a l’alumnat immigrant i les seves famílies.
- A nivell del professorat, s’ha hagut d’incrementar l’oferta de formació inicial i/o permanent del professorat relativa a l’educació intercultural. A més, s’han organitzat Jornades i s’han establert cursos adreçats específicament als equips directius.
- S’han elaborat instruments i materials didàctics destinats específicament a donar recolzament escolar a l’alumnat immigrant. I, en algunes Comunitats Autònomes, s’han creat Observatoris per tal de recollir, analitzar i formular propostes d’actuacions davant de les necessitats d’aquest alumnat.
En definitiva, l'arribada a les escoles d'alumnes d'orígens diferents i les seves famílies ha aportat al sistema educatiu l'entrada de nous valors i ha servit de motor de canvi per a la comunitat escolar. Si bé fins ara la intervenció davant d’aquesta realitat se centrava en l'atenció a la diversitat, potser ha arribat el moment de canviar aquest enfocament cap a la recerca de la igualtat educativa, fomentant la participació activa de pares i mares, professorat i alumnat en aquest procés de canvi.
Escola multicultural. Laura Muñoz , Psicòloga . Barcelona, maig 2010
2.4 Mesures concretes pels alumnes estrangers
Les instruccions d’inici de curs fan clares referències als centres sobre com atendre la diversitat que suposen els alumnes nouvinguts, tant en les directrius generals de centre: “Els centres han d’integrar, mitjançant el seu projecte educatiu, tots els alumnes, amb independència de la seva llengua, cultura, condició social i origen, en benefici de la cohesió social.” com fent especial referència als alumnes nouvinguts dins del punt d’Atenció a les necessitats educatives fent referència a les necessitats especials que l’alumne nouvingut té per a incorporar-se al nostre sistema educatiu i com aquestes ajudes el faran arribar a assolir-les competències de l’educació obligatòria.
En el document “Atenció a la diversitat” on es desenvolupen amb detall orientacions i suggeriments en matèria d’atenció a la diversitat es parla de mesures especifiques a desenvolupar amb l’alumnat nouvingut:
PLA INDIVIDUALITZAT: adaptació del currículum a les necessitats immediates d’aprenentatge dels alumnes nouvinguts. L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes nouvinguts s’ha de dur a terme amb relació als objectius del seu pla individualitzat i a les adaptacions realitzades del currículum.
També té en compte els recursos que es destinen a atendre aquests alumnes:
Així com clares instruccions per atendre l’alumnat nouvingut:
Definició: alumne/a que s’incorpora per primera vegada al sistema educatiu després de l’inici de l’educació primària en els últims 24 mesos.
Prioritats: acollir l’alumne en l’entrada a aquesta nova cultura i llengua. Que l’alumna segueixi, el més ràpidament possible, amb normalitat el currículum i adquirir autonomia personal dins l’àmbit personal i social.
D'altra banda, la Generalitat també va editar, al juny de 2010, el document: GUIA PER LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA ALS CENTRES EDUCATIUS. Un document que orienta als centres sobre com tractar la diferència de credos i com acollir millor aquesta nova realitat dins del centre educatiu, donat que és una situació que els centres viuen cada cop més com a conseqüència de al diversitat en la procedència dels alumnes. Aquesta guía, però, no és d'obligat compliment sinó només un recull de recomanacions entre les que trobem: defugir de dogmatisme, defensar el bé superior de l'alumne o el respecte a totes les celebracions religioses...
2.5 Situa la resposta del sistema educatiu dins un model anti-racista, compensatori o intercultural.
En el model assimilacionista totes les mesures estan encaminades a l’aprenentatge de la cultura dominant per poder desenvolupar-s’hi en ella sense diferències especialment argumentat amb la conveniència de la cohesió social.
Així mateix les instruccions d’inici de curs especifiquen que l’atenció a l’alumnat per part dels centres tindrà en compte un objectiu de cohesió social que s’aconseguirà a través de la més prompta integració de l’alumnat (especialment el nouvingut) al sistema educatiu per assolir, el més ràpidament possible, les competències que des de l’administració s’han marcat, amb independència de la procedència de l’alumne o la seva llengua materna.
Donada la prioritat en l’adquisició de la llengua vehicular i la explícita falta de rellevància de l’origen de l’alumnat donant absoluta prioritat a la cultura autòctona com a base de la integració social podem classificar el sistema educatiu en assimilacionista.
3. Mesures per a l’aprenentatge de la llengua vehicular a Catalunya
Entenem per llengua vehicular la llengua que utilitzen els parlants de diverses llengües per entendre’s entre ells, generalment en una regió determinada.
Catalunya, oficialment té dues llengües, per aquest motiu en relació a l’ensenyament, es van tenir que prendre unes determinades decisions. Aleshores, quan la Generalitat de Catalunya va assumir les competències en matèria d’Educació va decidir que la llengua de l’ensenyament fos en català, basant-se en l’Estatut D’Autonomia de 1979, on se considera el català com a llengua pròpia de Catalunya. Per aquest motiu es va decidir que fos la llengua vehicular.
Aquesta decisió va portar implícita una acció política per tal de fer-la efectiva, en aquell moment va ser la Llei de Normalització lingüística de 1983 i més tard la Llei de Política Lingüística de 1998.
Per tal d’aconseguir que el català fos la llengua vehicular en el món de l’ensenyament, entre d’altres, es va optar per una metodologia activa, la immersió. El PIL, o Pla d’immersió lingüística es va començar a implantar a Catalunya el 1983.
En aquell moment la situació era diferent a l’actual, teníem dues llengües, català i castellà, una a nivell oral i l’altra a nivell d’ensenyament. Fins aleshores, i feia molts anys, l’ensenyament era en castellà, encara que per comunicar-se molts dels nadius empràvem el català dialectal de la zona on vivíem.
Quan el 1983 va posar-se en marxa la normalització feia uns anys que el professorat estava “reciclant-se” per poder treballar en català i ja començaven a sortir promocions de les universitats en algun ensenyament en català.
Als centres escolars, l’aprenentatge del català, es va anar entrant de forma progressiva, fins que ha estat un ensenyament totalment curricular.
Però els temps han canviat i en l’actualitat no hi ha dues llengües a Catalunya, hi ha més de quaranta, ja que la immigració ha estat força elevada i des de llocs molt diferents. La qual cosa, i coincidint amb els vint –i- cinc anys de la implantació del PIL, va fer reconduir els primers objectius i el Departament d’Ensenyament va redactar el Pla per a l’actualització de la metodologia d’immersió en l’actual context sociolingüístic 2007-20013, a la fi de donar un nou impuls a la catalanització a l’escola. Aquest Pla concretava:
- Adaptar el Projecte lingüístic de cada centre a la seva realitat.
- Incentivar la publicació i difusió de materials didàctics i de bones pràctiques.
- Divulgar i explicar maneres d’organitzar l’aula en funció dels objectius de l’activitat i el treball cooperatiu.
- Potenciar l’avaluació continuada i personalitzada d l’alumnat i l’avaluació de la intervenció educativa.
- Facilitar l’ús de les TIC.
- Promoure al treball enxarxa dins i fora de l’escola.
- Potenciar el reconeixement de la llengua familiar.
Així en el decret 142/2007, de 26 de juny , estableix l’ordenació de l’ensenyament de l’educació primària i el decret 143/ 2007, de 26 de juny s’estableix l’ordenació de l’ensenyament de secundària . en tots dos decrets ens expliquen la situació del català com a llengua vehicular en l’ensenyament i l’aprenentatge.
Tot allò que el decret explica s’ha de fer arribar a la població per mitja del PLC, i per tal d’aconseguir-ho , en el seu redactat, cada centre haurà de tenir clars i ser força coneixedor del seu entorn social. La implicació de la família en l’aplicació d’aquest PLC es important.
El Departament d’Educació ha anat evolucionant per tal d’orientar als centres. EAP, assessor LIC, Pla d’acollida al centre, aula d’acollida...
Al mateix temps, i donat la diversitat econòmica-social i de risc social, que trobem en diferents llocs de Catalunya, El Departament d’Educació, ha impulsat El Pla per a la llengua i la Cohesió Social, on destaquem com a punts principals:
- Garantir l’aprenentatge de la llengua catalana com a eix vertebrador dins del marc d’una societat multilingüe i d’adaptació als paràmetres culturals bàsics de la societat catalana a les famílies dels alumnes.
- Formar als diferents estaments de la comunitat educativa per a l’acollida, la interculturalitat i les habilitats socials.
- Fomentar la participació de les famílies.
- Adequar l’oferta a les noves necessitats i nous interessos.
- Promoure el diàleg entre tots.
- Cercar actituds interculturals i ciutadanes.
Paral·lel a aquest Pla trobem el desenvolupament dels «Plans educatius d’entorn» com un instrument per donar una resposta integrada a les necessitats educatives de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves a partir de diverses iniciatives locals. S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.
4. Reflexions i anàlisis. Resultats de les mesures posades en marxa, suficiència d'aquestes mesures, propostes de millora, etc.
Paral·lelament al desenvolupament legislatiu la societat ha passat d’ésser una societat d’emigració a una societat que rep immigrants. Ja venia rebent migracions, unes vegades estacionals, com el turisme, d’altres més duradores, bé per turisme afavorit per la situació geogràfica, bé com a efecte del desenvolupament econòmic unit a la globalització i a la integració en la UE, però aquestes migracions no eren percebudes com a problema o amb por. Quan s’han convertit en migracions de persones amb escassos recursos, és quan aquesta societat ha començat a percebre el fenomen amb suspicàcies i temors, arribant a expressar preocupació i a classificar-lo com a problema.
Davant això han sorgit juntament a veus d’alarma, propostes d’abordament del problema, tant des de l’administració com des de la pròpia societat, i el panorama social es presenta com amenaçat pels canvis que implica l’arribada de gent diversa d’altres llocs, amb escassos recursos.
Dins d’aquest context s’ha de situar també al sistema educatiu, principalment de les etapes d’ensenyament no universitari. Si parlem una mica de “los males” que afecten els centres escolars i l’educació, sembla que un dels primers és l’alumnat estranger denominat “immigrant”, és a dir, els que pertanyen a nivells socioeconòmics de baixos recursos, però no l’únic. Es poden assenyalar també, la disciplina, el paper dels pares, l’escàs prestigi del professorat juntament amb la falta de reconeixement de la seva autoritat, la falta d’esforç dels estudiants, els seu baix nivell acadèmic..., i un llarg etc. que, al mateix temps, es barreja amb l’organització polític/administrativa del país, l’organització territorial en Comunitats Autònomes amb transferència de competències en matèria d’educació, la qual cosa inclou diferents formes de concretar les directrius de l’administració central, i on des de les llengües cooficials, els currículums, les distintes ideologies polítiques entre d’altres.
No es tractava d’incorporar més continguts acadèmics al currículo, sinó que es focalitzava l’atenció en la incorporació d’una perspectiva de diversitat cultural com a aportació més significativa:
- En els continguts dels currículums que l’administració en les seves diferents reformes ha fet dels mateixos.
- En el context social dels centres escolars amb la pluralitat de l’alumnat.
- En el panorama social que la pròpia societat percebia i davant del qual es mostrava temorosa com és la convivència multicultural.
- En les propostes que sorgien per afrontar la diversitat en educació, com l’Educació Intercultural, o en les indicacions que d’altres organismes nacionals o supranacionals –UE, Consell d’Europa- es fan per a l’educació i la convivència, inclús en les baralles polítiques sobre noves matèries, com l’Educació per a la Ciutadania.
Degut a la gran immigració que s’ha anat rebent a Catalunya, es proposen unes mesures que hem anat comentat al llarg d’aquest document.
Tal i com parlàvem al punt 3, el coneixement de la llengua catalana es essencial per accedir al Currículum, fet que fa que es plantegin unes mesures per tal de què l’alumnat nouvingut vagi assolint la llengua catalana, aquestes mesures inclouen les aules d’acollida, on es realitzaran activitats en català.
El fet de què Catalunya s’inclogui com a minoria dins de l’Estat Espanyol, fa que la llengua i la pròpia cultura es vegi minvada, conjuntament amb el fet de què en un moment donat es produís una gran immigració de persones procedents del sud que no parlen la llengua.
La manera d’acollir als diferents infants no es farà de manera generalitzada, sinó que es farà una acollida personalitzada segons les necessitats de cada infant.
Els programes d’educació compensatòria han estat insuficients per a la inclusió social i escolar de l’alumnat nouvingut, i actualment l’Administració Catalana promou que es camini cap al Model intercultural, on la interculturalitat actuï com un element transversal on s’inclou tot l’alumnat.
Les entitats civils de suport als immigrants ofereixen suports a les escoles.
Els programes d’interculturalitat que es van proposant són encara febles, possiblement perquè encara ens falta conscienciar-nos més de manera general, tot i així actualment estem treballant per la millora d’aquest aspecte, tot i que encara hi trobem situacions com la observada al vídeo que vam veure a la PAC anterior.
Ens trobem davant de la problemàtica que des de l’escola es realitza un treball que no pot tirar endavant sinó està recolzat per la resta de la societat. Per aquest motiu dins del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social s’han inclòs els plans d’entorn com una xarxa de suport a la comunitat educativa.
També podríem proposar com a propostes de millora:
- Realitzar l’acollida lingüística, tant de l’infant com de les famílies, en català, per tal de promoure la llengua, ja que moltes famílies prioritzen el castellà sobre el català, i si tenen pensat quedar-se en Catalunya és un aspecte que els hi tancarà portes de cara al món laboral.
- Creació d’activitats fora d’horari escolar, per tal de fomentar la relació amb la població autòctona.
- Creació d’espais, tant a nivell escolar com de barri (associacions de veïns per exemple) per tal de què les famílies es vagin integrant a l’entorn que els envolta.
-Creació de reforç escolar o estudi assistit per tal de què l’alumne nouvingut vagi integrant-se en el curs corresponent.
- Creació de cursos de llengua catalana, per tal que els pares dels infants també puguin aprendre’l i posar-ho en pràctica amb els infants.
- Creació d’espais de diàleg i cursos on es fomenti la comunicació entre pares i mestres.
Cal que tant l’escola com la societat vegin la multiculturalitat com un fet positiu, i no com una molèstia.
Hem d'apostar, per tant, per un enfocament intercultural i ser interculturalment competents ja que això suposa que en lloc de crear una cultura, o tractar d’imposar el nostre conjunt de valors als demés que pertanyen a un grup cultural “més feble”, de manera que suposadament puguem evitar conflictes i divisions socials, tractarem de fer front a la multiculturalitat d’una manera constructiva, per tal de demostrar que hi ha una manera de tractar la diversitat que pugui reconciliar les diferències i la unitat humana.
Una multitud de cultures i de diversitats creades, no és una justificació per treure-li a les persones la seva identitat nacional, religiosa, sexual o qualsevol altre índole, que no segueixi les “normes universals”. És per això que es fa necessari un enfocament que s’ocupi d’aquestes diferències d’una manera que sigui capaç de resoldre els problemes que puguin sorgir a causa del desequilibri del món. S’han d’evitar, per tant, les profundes divisions, l’exclusió i la marginació en qualsevol societat per tal de facilitar una existència conjunta pacífica inclús en les societats cada vegada més diversificades.
Hem d’arribar a ser persones interculturalment competents, és a dir, conscients de les nostres pròpies limitacions i prejudicis, obertes a les diferències dels altres, respectuoses, flexibles i llestes per aprendre i posar en pràctica nous coneixements.
Només amb aquestes “habilitats” els possibles conflictes poden evitar-se o resoldre’s constructivament i també es pot aconseguir una major productivitat i eficiència en contextos on les persones de diferents marcs culturals puguin treballar juntes.
Hem d’estar oberts a l’aprenentatge. Si som conscients de les nostres pròpies limitacions, si estem oberts a les diferències que constitueixen la identitat cultural dels demés, si som respectuosos i flexibles vers ells, llavors ja a estem en l’espai que està exposat a noves experiències culturals que ens poden enriquir de moltes maneres.
Per acabar dir que, les competències interculturals són un instrument necessari per a una gran varietat de professions, no es limita només al sector de l’educació (on són de vital importància), però la seva presència és molt rellevant en moltes àrees de les polítiques públiques (administració, salut, ciència, desenvolupament, polítiques familiars, etc.), i també en les ONG’s actives internacionalment, les organitzacions internacionals així com les empreses privades.
5. Comparació amb les polítiques educatives realitzades a una altra Comunitat Autònoma de l'Estat per tal de comprovar fins a quin punt l'atenció educativa que rep un alumne i el tractament de la diversitat cultu
al varia d'una Comunitat a l'altra.
A Espanya i Catalunya, el desenvolupament de la perspectiva intercultural en educació està molt lligat al tractament de la cultura gitana. Gràcies a l’associació “Asociación de Enseñantes con Gitanos (AECGIT)” creada a la dècada dels 80 és desenvolupen les primeres propostes pedagògiques on es reflexa la interculturalitat.
A Catalunya, però, es comença a parlar d’educació intercultural de forma generalitzada a partir dels anys 90, coincidint amb l’augment de la presència d’alumnat d’origen estranger.
Podem dir doncs, que el naixement de les polítiques educatives a Catalunya en les quals s’aborda la temàtica de la interculturalitat el podem situar durant la dècada dels 90 , amb tímides iniciatives des del Departament d’Ensenyament.
Tot i que en un principi el discurs intercultural es va reflectir en alguns documents públics i dossiers de formació interns, com per exemple el Full Informatiu. Programa d’educació compensatòria (1995), no és fins a l’any 1996 que des del propi Departament d’Ensenyament es consolida l’Eix d’Educació Intercultural. Aquest document proposa que l’educació intercultural vagi adreçada a la totalitat de l’alumnat i no només a una minoria. Els seus objectius bàsics els podem resumir en:
- Fomentar actituds positives vers la interculturalitat
- Millorar l’autoconcepte personal, cultural i acadèmic
- Potenciar la igualtat d’oportunitats per tot l’alumnat i una millor convivència
La importància de l’actitud i el compromís del cos docent per portar endavant aquest plantejament i la sensibilitat del professorat serà considerada una de les condicions més importants.
Fins a l’any 2004, diversos professionals reforcen la tasca quotidiana dels docents: Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), el Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) i, sobretot, el Programa d’Educació Compensatòria (PEC).
El SEDEC és un servei per promoure la llengua catalana dins l'àmbit de l'ensenyament i és introductor i impulsor dels Programes d'Immersió Lingüística (PIL) a les escoles de Catalunya i s’ incorpora la terminologia " d'alumne d'incorporació tardana".
El Programa d'Educació Compensatòria, sorgeix per atendre les desigualtats socials i culturals i donar respostes educatives a mestres i centres escolars que no sabien ben bé com treballar amb l'alumnat nouvingut
La finalitat del PEC és col·laborar amb els centres i professors amb l’objectiu d’integrar als alumnes amb risc de marginació social i alumnes estrangers que presentin NEE associades a situacions socials desfavorables, amb dificultats d’accés, permanència o promoció en el sistema educatiu (prioritzant els de primària i els que s’escolaritzen al primer cicle de secundària obligatòria).
Cal considerar que l’aplicació d’un discurs intercultural és a la pràctica un procés lent i complicat que requereix l’adactació del Projecte Educatiu de Centre, del Projecte Curricular de Centre i de les diferents àrees curriculars en un marc d’interculturalitat.
A partir de l’any 2004, el Departament d’Educació inicia el PLA PER A LA LLENGUA i LA COHESIÓ SOCIAL (conegut també com a Pla LIC). La introducció d’aquest pla suposa un avenç en la normativa i els recursos destinats a l’acollida i la integració de l’alumnat d’origen estranger. Creació d’aules d’acollida.
El nombre de mestres o professors que intervé a l'aula ha de ser reduït.
El recurs "aula d'acollida" ha d'estructurar-se de manera flexible, en funció de les necessitats de l'alumnat que ha d'atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Això implica la possibilitat d'atendre alumnat en grups diversos en funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d'origen o altres característiques que puguin determinar necessitats educatives específiques diferenciades. Es recomana que el nombre màxim d'alumnat que treballa simultàniament en cada grup se situï a l'entorn dels 10 alumnes.
L’objectiu principal del PLA LIC podem dir que és el fet de potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marca plurilingüe.
Els objectius específics d’aquest Pla són:
Els principis d’actuació que regeixen aquest Pla són els següents:
Aleshores es va crear la figura dels assessors LIC amb funcions d’assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social. Aquests assessors/es, distribuïts per tot el territori, estan coordinats per uns coordinadors/es territorials LIC. Finalment, des de cada centre també es designa un coordinador/a de centre.
A part d’insistir en la necessitat d’intervenir des del Pla d’acollida i integració i del Projecte Lingüístic de Centre, una altra de les novetats introduïda pel Pla LIC ha estat l’inici dels anomenats PLANS EDUCATIUS d’ ENTORN. Aquests estan encarats a crear xarxes de suport a la comunitat educativa amb la col·laboració dels diferents serveis i recursos municipals i d’altres institucions o entitats d’àmbit social, cultural o esportiu.
Ja a la LOGSE (1990) es contemplava tímidament la importància de treballar la diversitat i la interculturalitat a les aules però aquest concepte no apareixia com a tal en el seu text. Podem especificar que sí es feia una especial menció en quant a drets que també s'especificaven a la Constitució espanyola :
"La lluita contra la discriminació i la desigualtat siguin aquestes per raó de naixença, raça, sexe, religió o opinió"
"La formació en el respecte de la pluralitat lingüística i cultural d'Espanya" i "El rebuig a tot tipus de discriminació i el respecte a totes les cultures"
La LOE, aprovada al maig 2006, s'introdueix el concepte d'interculturalitat en el següent fragment:
ARTICLE 2 - Finalitats Apartat g)
"La formació en el respecte i reconeixement de la pluralitat lingüística i cultural d’Espanya i de la interculturalitat com un element enriquidor de la societat".
Pel que fa a la darrera legislació i la que es troba vigent en l'actualitat a Catalunya (LEC, 2009) podem dir que el terme interculturalitat no apareix en cap moment en el text., però sí esmenta la compensació de desigualtats i inclou les diferències culturals de l’alumnat juntament amb les econòmiques, socials, d’aprenentatge... dins del concepte d’equitat en l’ensenyament, d’escola inclusiva i d’atenció a la diversitat. Igualment, fa esment a la cohesió social, al respecte pels drets humans, i integra com a principi el pluralisme.
Per contra si que trobem referències al concepte de diversitat però més aviat fent referència a les dificultats o diferents ritmes d'aprenentatge que poden presentar els alumnes.
Tot i això a les instruccions d’inici de curs 2010-2011 end_of_the_skype_highligper a l'organització dels centres d'educació infantil i primària si que trobem explícitament aquest terme.
L'apartat 2.1 del document que porta com a títol Foment de l'educació intercultural en un marc de diàleg i de convivència exposa que per a una educació intercultural cal un model educatiu que potenciï la cultura del diàleg i la convivència i que ajudi a desenvolupar la consciència i el sentiment d'igualtat per arribar al coneixement i el respecte vers les diferències culturals.
El centre ha d'acollir totes les cultures, tant majoritàries com minoritàries desenvolupant des de totes les àrees curriculars les aptituds i actituds que capaciten als/les alumnes a viure en la nostra societat multicultural i multilingüe.
Els objectius que proposen per al centre en referència a la interculturalitat són els següents:
En les instruccions per a l'organització i funcionament dels centres de secundària trobem el mateix apartat amb els mateixos objectius en referència a l'educació intercultural. (apartat 2.2)
Pel que fa a la formació i l'educació de persones adultes en aquest cas l'apartat de foment de l'educació intercultural en un marc de diàleg i convivència desapareix. Només es manté la designació, igual que a primària i a secundària, de la figura d'un coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social al centre de la què ja hem parlat anteriorment
A Navarra//RESOLUCIÓN 300/2008//, de 27 de junio, de la Directora General de Ordenación, Calidad e Innovación, por la que se dictan instrucciones que regulan la organización y funcionamiento del Programa de Inmersión Lingüística para la enseñanza de la lengua vehicular al alumnado de origen extranjero escolarizado en los Institutos y Centros de Educación Secundaria de la Comunidad Foral de Navarra.
Per a l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu i que desconegui la llengua vehicular o que presenti desfasament curricular, es desenvoluparan programes específics d'aprenentatge i inclusió.
En el capítol V, article 28, punt 5 de l'esmentada Ordre Foral s'estableix que el Programa d'Immersió Lingüística per a l'alumnat amb desconeixement de l'idioma en Educació Secundària és un programa específic per a l'aprenentatge intensiu de la llengua vehicular, el coneixement de la cultura d'acollida i, en conseqüència, la integració educativa i social de l'alumnat d'origen estranger escolaritzat en Centres de Secundària.
La presència d'una major diversitat cultural en la nostra Comunitat Foral ha suscitat la reflexió encaminada a la presa de mesures concretes. El Sistema Educatiu i els agents i institucions que el conformen reconeixen la necessitat de canvis que afecten la cultura mateixa viscuda i transmesa des de l'escola. En concret, el fenomen de l'afluència d'alumnat estranger requereix, entre altres coses, una resposta adequada per part del sistema educatiu.
Les dificultats que suposa el desconeixement de la llengua d'acollida per part d'alguns alumnes han de ser ateses a través de mesures d'intensificació lingüística i d'incorporació a la llengua vehicular del currículum.
Amb criteri general, els alumnes estaran adscrits al Programa durant quatre mesos a partir de la seva incorporació a aquest, independentment dels dos quadrimestres en què es divideix el curs en aquest Programa.
Passat aquest període, si un alumne, després de l'avaluació del seu nivell de competència funcional en l'ús de la llengua vehicular, es considera necessari perllongar l'estada en el Programa, mitjançant informe conjunt de l'orientador de l'Institut o Centre i del professorat del Programa, es proposarà l'ampliació del període a la Secció de Multiculturalitat qui podrà autoritzar l'ampliació del període per un quadrimestre més, sense possibilitat de noves pròrrogues.
El nombre d'alumnes atesos al mateix temps serà al voltant de sis.
La distribució horària en els centres públics que desenvolupin el programa atendran, amb criteri general, durant 17 hores setmanals (10 hores de l'àmbit sociolingüístic i 7 hores de l'àmbit científic-matemàtic) a l'alumnat. Els centres, dins de la seva autonomia per a l'organització de les tasques docents i de coordinació del professorat, decidiran com les planifiquen i proposen.
Els centres públics que desenvolupin el programa podran organitzar un grup-classe en què intervinguin els dos professors, o dos grups-classe de diferents nivells, on cada professor atengui a cada un d'ells. En aquest cas el professor de l'àmbit sociolingüístic centraria el seu treball en l'ensenyament de la llengua vehicular al grup de nivell més baix en competència lingüística, i el professor de l'àmbit científic-matemàtic treballaria l'acostament al currículum dels alumnes que conformen el grup de major nivell en competència lingüística, com a pas previ a la seva incorporació total al seu grup de referència.
//RESOLUCIÓN 434/2008//, de 29 de octubre, de la Directora General de Ordenación, Calidad e Innovación, por la que se dictan instrucciones que regulan la organización y funcionamiento del Programa de Apoyo a los centros de Educación Infantil y Primaria para el alumnado con necesidad específica de apoyo educativo asociada a una incorporación tardía al sistema educativo y/o a condición sociocultural desfavorable de la Comunidad Foral de Navarra.
El Decret foral 24/2007, de 19 de març estableix el currículum d'Educació Primària a la Comunitat Foral de Navarra i recull en el pseudònim Samuel Marchbanks article 14 que el Desenvolupament educatiu de tot l'alumnat s'ha de compatibilitzar amb l'atenció personalitzada de les necessitats de cada un, i en particular del que presenta necessitats educatives específiques mitjançant mesures curriculars i organitzatives.
L'Ordre Foral 93/2008, de 13 de juny, del conseller d'Educació, per la qual es regula l'atenció a la diversitat en els centres educatius d'Educació Infantil i Primària i Educació Secundària de la Comunitat Foral de Navarra, estableix en el Capítol V articles 28 i 29, el Programa de Suport a Educació Primària que té com a finalitat l'atenció a l'alumnat amb necessitat de suport educatiu derivada de la incorporació tardana al sistema educatiu i / o condició sociocultural desfavorable.
Els centres educatius de la Comunitat Foral, dins del Pla d'Atenció a la Diversitat han d'establir mesures que donin resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat.
El Servei de Diversitat, Orientació i Multiculturalitat presenta un informe favorable per l'aprovació de les instruccions que regulen l'organització i funcionament del Programa de Suport als centres d'Educació Infantil i Primària de la Comunitat Foral de Navarra per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu associada a una incorporació tardana al sistema educatiu i / o condició sociocultural desfavorable, i que es recullen en l'Annex.
Trasllada aquesta Resolució i el seu annex al Servei de Diversitat, Orientació i Multiculturalitat, al Servei d'Inspecció Educativa, al Servei d'Ordenació i Innovació, a la Secció de Gestió del Personal i la Secció de Multiculturalitat.
El Programa té com a objectiu l'atenció educativa a l'alumnat de 2. º i 3. º cicle de Primària amb necessitat específica de suport vinculada a la seva incorporació tardana al sistema educatiu i / o condició sociocultural desfavorable.
Aquest suport comprendrà l'ensenyament de la llengua d'acollida i vehicular per a l'alumnat d'origen estranger amb desconeixement de la mateixa i l'atenció de l'alumnat que presenta desfasament curricular significatiu en les àrees instrumentals.
Tindrà prioritat per a la participació en el Programa l'alumnat amb un alt desconeixement de la llengua d'acollida i vehicular i aquell que presenta major desfasament curricular.
Excepcionalment, si un alumne o alumna del primer cicle d'Educació Primària, no ha adquirit la lectura i escriptura en finalitzar el primer curs d'aquest cicle, es podrà proposar una atenció amb caràcter preventiu i inclusiu dins del programa i en el seu grup-classe. Només en situacions puntuals sortirà fora de la seva aula. I en aquest cas, aquesta atenció externa s'eliminarà finalitzat el curs escolar.
També, amb caràcter excepcional, es podrà atendre alumnat d'Educació Infantil que presenta una situació altament desfavorable. En aquest cas, l'alumnat romandrà sempre en el seu grup-classe.
Quan l'alumne o alumna hagi rebut suport fora de l'aula durant tres cursos escolars i persisteixi el desfasament, aquest s'abordarà amb altres mesures dins l'aula.
L’alumnat no pot estar més de sis hores setmanals fora de l’aula ni més de tres cursos escolars
Quan el professor del programa atengui l'alumnat fora del grup-classe, el nombre d'alumnes atesos en un mateix grup i alhora serà entre dos i sis, podent variar segons les seves circumstàncies i condicions personals.
El nombre total de l'alumnat atès al centre per un mateix professor o professora i que rebi suport fora del seu grup-classe serà, amb caràcter general, 17 alumnes.
La Unitat de Suport Educatiu dels centres coordinarà l'organització, intervenció i avaluació de l'alumnat atès al programa. La Comissió de Coordinació Pedagògica aprovarà, si s'escau, les propostes elaborades per la UAE.
Comparació
Tant a Catalunya com a Navarra es té molta cura en fer un acolliment força satisfactori envers els immigrants.
La llengua vehicular a Navarra és el castellà ,si bé tenen l’Euskera no està com a llengua vehicular i, es veritat que hi ha centres on es fa l’ensenyament en aquesta llengua , però són molt pocs.
En totes dues comunitats s’ha treballat per fer una acollida digna i s’ha determinat la creació d’aules d’acollida en aquells centres que per nombre d’alumnat ha estat necessari.
Les dues comunitat tenen des de finals de la dècada dels 90 un creixement en l’arribada d’immigrants. Tant a la zona de Catalunya com a Navarra va ser entre 2000 i 2002 on la pujada va ser molt per sobre que la mitjana a Espanya desprès ha anat baixant .
Ens adonem que el fet migratori ha representat a nivell polític tenir que prendre mesures en diversos camps, educació sanitat, laboral...
Encara que les comunitats poden tenir la transferència en aquests camps des del govern central ha estat imprescindible la presa de decisions que desprès a nivell de cada comunitat s’ha aplicat tenint present les seves característiques específiques
Però en el cas de la immigració veiem que aquestes dues comunitats porten un treball gairebé paral·lel ja que en ambdós casos l’aula d’acollida, la inclusió dels immigrants a l’aula , al centre,a la comunitat, ha posat en marxa tant als agents educatius com als ajuntaments, aquestos,amb els plans d’entorn.
Si que es cert que a Catalunya comença més aviat el procés,ja que d’entrada tenim que als anys 80 canviem la llengua vehicular , que a les hores era el castellà, i posem el català ,aquest moment de sensibilització especial envers la nostra llengua porta la necessitat de transmetre al nostre entorn el goig d’utilitzar-la , la qual cosa fa que es posen en marxa uns recursos ,uns programes , uns agents humans ,SEDEC, LIC, PEC ,PIL, compensatòria, que donaran agilitat i un camí quan va arribar el moment d’acollir l’arribada migratòria.
Pel que ens hem adonat totes dues comunitats treballen amb l’immigrant de forma pareguda a nivell de primària, trobem variacions en el número d’alumnat que acudirà a l’aula , en el temps que hi pots estar. Però son poques aquestes diferències.
On sí trobem diferències és a nivell de secundària on a Catalunya segueix el mateix model que a primària mentre que a Navarra canvia i passa a ser sols de dos quadrimestres o en casos especials de tres, quan és en aquestes edats quan més difícil és integrar-se en una societat nova i es busca sempre els grups d’iguals.
A Navarra el procés burocràtic sembla més extens que a Catalunya , encara que a la pràctica potser també deu ser satisfactori.
És necessari una bona estructuració en el pla de matriculació per evitar la possibilitat de la formació de centres “guetos” de països determinats , encara que en ocasions és difícil degut a la distribució de les famílies a les poblacions.
Pensem que hi ha molt a fer en aquest àmbit però que és molt l’avenç aconseguit en les relacions multiculturals, és per aquest motiu que ja no es parla d’immigració a la nova Llei d’educació sinó de cohesió social, d’equitat, d’escola inclusiva, d’atenció a la diversitat.
6. Bibliografia i webgrafia
wikispaces.com/wiki/about
consultada.
Pascual i Saüc, J () La interculturalitat en les polítiques públiques i escolars. El cas de Catalunya (mòdul 2). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Ministerio de Educación, Centro de Investigación y Documentación Educativa (2005). España: Colección de investigación, 168
Teresa Aguado Odina. Facultad de Educación, Uned; Margarita del Olmo. Centro de Ciencias Humanas y Sociales, CSIC. Educación Intercultural perspectivas y propuestas.(2009).
Muñoz, L. (2010) Escola Multicultural. Barcelona
Catalunya
Departament d’Ensenyament. de la Generalitat de Catalunya a: http://www.xtec.cat/lic/inter/modul3/modul3-4.html#inter
http://www.revistaeducacion.mec.es/doi/355_022.pdf
PLA PER A LA LLENGUA I LA COHESIÓ SOCIAL - LIC
http://www.xtec.cat/lic/index.htm
http://www.xtec.cat/lic/entorn/index.htm
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/innovacio_educativa/Pla%20de%20convivencia/pla_lic_nov_09.pdf
//Ley Orgánica General del Sistema Educativo// (//LOGSE//), de 3 de octubre de 1990 : http://www.boe.es/boe/dias/1990/10/04/pdfs/A28927-28942.pdf
,LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació. («BOE» 106, de 4-5-2006.) ; http://www.gencat.cat/educacio/butlleti/professors/noticies/LOEcatala.pdf
LLei d'Educació a Catalunya, de 10 juliol de 2009 : http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/lleieducacio.pdf
Navarra
//RESOLUCIÓN 434/2008//
RESOLUCIÓN 300/2008
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_General_d'Educaci%C3%B3_de_1970
http://www.academiafigaro.com/op/LOECE_1980.pdf
http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/index.htm
http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatno
http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.63e92cc14170819e8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=5a193ecfb2ffd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5a193ecfb2ffd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
INSTRUCCIONS D’INICI DE CURS:
http://educació.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs
www.xtec.es/~jrovira6/isabel21/moyano.htm
Table of Contents